"InCanto" Marta Mathéu

MARTA MATHEU - InCanto

Al llarg del segle XVIII es desencadenaren, a redós del fet musical i en l’entorn hispànic, diverses controvèrsies. Es discutia sobre la modernització de la música entesa com l’adopció de les novetats desenvolupades a Itàlia. La qüestió es dirimia entre un pol conservador que abanderava el manteniment de la puresa i el decòrum moral de l’estil antic -sovint identificat com un tret diferenciador de la hispanitat-, i un altre pol que esgrimia la necessitat de renovació i de recerca d’una música més lliure, flexible i expressiva que trobava el seu ideal en l’àmbit de la música teatral i especialment en el bel canto —quelcom intolerable per al sector oposat.

Sens dubte la més famosa d’aquestes polèmiques és la que es desfermà al voltant de la missa Scala Aretina de Francesc Valls, no exempta de motivacions polítiques derivades de la Guerra (Civil) de Successió. Tanmateix, entre 1756 i 1757, van ser tres músics catalans els que van protagonitzar l’enèsima polèmica. Jaume Casellas, mestre de capella a la catedral de Toledo, es va erigir en paladí de les essències —estètiques, morals i pàtries— de l’estil antic, enfront de l’agosarada música de Josep Duran que, format a Nàpols sota el mestratge de Francesco Durante, regia la capella del Palau de la Comtessa a Barcelona. El tercer en discòrdia fou Joan Rossell el qual, tot i lluir un estil curull d’italianismes, per mor de l’amistat que els unia es va posar de la banda de Casellas alhora que va propiciar la intervenció del reverenciat pare Martini com a jutge imparcial.

Amb aquest programa es posen en diàleg els protagonistes d’aquesta polèmica i altres que se’ls relacionen, com ara Durante que, a partir del seu estil mixt on es barregen elements del nou estil i el vell, va encetar un camí que prefigurava l’estil galant. En aquesta tasca també ocupa un lloc d’honor Domènec Terradellas, deixeble de Durante i amic i protector de Duran a Nàpols, que va menar una fulgurant carrera internacional com a compositor d’òperes. I, finalment, el mateix Casellas que, tot i el seu paper de preservador de la tradició, no es va alliberar del abassegador influx napolità.

Bernat Cabré

Joan Rossell (1724-1780)

Motete a solo con violines Sta. Tecla, In perpetuum coronata

Jaume Casellas (1690-1764)

Immenso amor

Josep Duran (1730-1802)

Obertura en Re

Francesco Durante (1684-1755)

Lamentationes (Lectio prima)

Domenec Terradellas (1713-1751)

Plaudite Populi

Marta Mathéu, soprano

Joan Espina, violí

Joan Marsol, violí

Jordi Armengol, viola

Guillermo Turina, cello

Eva del Campo, clavicèmbal

Daniel Ramírez, oboè

Direcció artística i selecció de repertori: Xavier Pastrana